acullar-se**

v pron, col Acollonir-se. NOTA: Coromines escriu «m'han dit que un verb acullar-se s'usa en alguna part (no sé on ni sé, en veritat, si és gaire de fiar aquest informe) en la frase està fet una gallina: Quan li planten cara, tot seguit s'aculla» [DECLC].