amuntegar
1 v tr Fer un munt.
2 v pron, col Unir-se dos cossos; copular; la va agafar per les mamelles; àvid, / i va ficar-la a la garita i va / amuntegar-se amb ella, que callava [Andrés Estellés, Reconeixia per la veu, Poesia eròtica, 78].
2 v pron, col Unir-se dos cossos; copular; la va agafar per les mamelles; àvid, / i va ficar-la a la garita i va / amuntegar-se amb ella, que callava [Andrés Estellés, Reconeixia per la veu, Poesia eròtica, 78].