anca

f 1 Cadascuna de les dues meitats en què està dividida la part posterior de l'home o dels animals al damunt de cada cuixa [DGLC].
2 usat ambé en pl, col Cul [Beaumatin, L'euphémisme dans le catalan, 73]. Vegeu brandar les anques, forat de l'anca i terremoto* d'anques.
REFRANY: Aixeca l'anca que t'hi endinyo la palanca [Beaumatin, id].