bandarra

1 f Dona perduda, prostituta [DGLC]. NOTA: Coromines precisa... des de principis de segle tots sabem que és el mot d'ús més convencional i general, en la nostra vida ciutadana, per anomenar, en termes severíssims, però no indecents, una dona perduda, sense la idea de professionalitat enclosa en prostituta, ni el provocatiu i més insultant de puta: és més aviat l'equivalent de cocotte o barram, dones que es poden vendre o abandonar-se per vici, però sense ostentar-ho, i sense que calgui que hi caiguin amb freqüència constant; i tanmateix no sense escàndol i alguna transcendència pública [DECLCJ.
2 m Home sense cap mena d'escrúpols, brètol [id].