bellugar
1 v tr Moure alguna cosa.
2 bellugar-se-la col Masturbar-se un home; un capellà feia penitència al fons del vagó, tomat d'esquena... qui sap, ni sabrà mai, se si l'estava bellugant [Metropolvità de Barcelona, «Butlletí de Joves Escriptors» n. 39, 6].
2 bellugar-se-la col Masturbar-se un home; un capellà feia penitència al fons del vagó, tomat d'esquena... qui sap, ni sabrà mai, se si l'estava bellugant [Metropolvità de Barcelona, «Butlletí de Joves Escriptors» n. 39, 6].