cabró -ona
m 1 Boc.
2 El marit que consent l'adulteri de la muller [DGLC]. Vegeu menjar olla de cabró.
3 col Home luxuriós (Barcelona) [DCVB].
4 arg-prost Client de prostituta [Vinyoles, Vocabulari de l'argot de la delinqüència].
5 adj i m i f, col Malparit [Fabra, Diccionari manual].
REFRANYS: Cabró content, tots pagats. La calça al garró, senyal de cabró. El bando d'Alcoi (o de Morvedre): cada cabró que s'arregle. No hi ha Maria que no sigui bruta, ni Pere que no sigui taró, ni Clara que no sigui puta, ni Josep que no sigui cabró [DCVB; Sanchis Guarner, Els pobles valencians parlen; Amades, Refranys personals].
2 El marit que consent l'adulteri de la muller [DGLC]. Vegeu menjar olla de cabró.
3 col Home luxuriós (Barcelona) [DCVB].
4 arg-prost Client de prostituta [Vinyoles, Vocabulari de l'argot de la delinqüència].
5 adj i m i f, col Malparit [Fabra, Diccionari manual].
REFRANYS: Cabró content, tots pagats. La calça al garró, senyal de cabró. El bando d'Alcoi (o de Morvedre): cada cabró que s'arregle. No hi ha Maria que no sigui bruta, ni Pere que no sigui taró, ni Clara que no sigui puta, ni Josep que no sigui cabró [DCVB; Sanchis Guarner, Els pobles valencians parlen; Amades, Refranys personals].