carai

1dial Carall.

2 ai carai de... Forma de salutació amistosa [Casamitjana, L'eròtica en la parla de la Garrotxa].

3 carai! inter/eufem Carall [DLC].

4 carai marí 1 Animal de mar, de devers tres polzades de llarg i de color fosc; en el cap, que a penes es distingeix del cos, té com dues banyetes, i tot ell fa una olor desagradable (Amengual, Nuevo diccionario mallorquín-castellano-latín) [DCVB].
2 col Eixelebrat, de poc seny [Fàbregas, Diccionari de veus populars, carallot].

5 mongeta del carai Varietat de mongeta tendra.

6 poma del carai daurat Varietat de poma [Griera, Tresor de la llengua].

7 ser un carai No tenir personalitat [Casamitjana, id].
MALNOM: L'Espanta-carais (Arbúcies, 1914) [«Papitu» n. 274].
RENEC: Me cago en carai! [Casamitjana, L'eròtica en la parla de la Garrotxa].