carall
m 1 Membre viril [DLC]. Vegeu estar rabiós el carall i tastar el carall.
2 (poc usat) òrgans genitals femenins (Pont de Suert) [DCVB].
3 adj (f caralla) Molt llest o entremaliat, que té més vi-or que els altres; estrany, difícil de dominar; ses gallines són caraies / si no tenen ponedor, / se'n van a fer es niaró / damunt tres o quatre paies (cançó popular mallorquina) [id].
4 adj Beneitot, curt d'enteniment (català oriental) [id].
5 carall! interj Denota estranyesa, admiració, enuig [DLC].
6 carall de jan Subtància d'origen vegetal que la mar escup (Vilanova i la Geltrú) [DCVB].
7 carall de mitja cerilla Carallot (Vallès) [DCVB].
8 carall de rei Peix perciforme de la família dels làbrids [DLC].
9 carall que et fot! Equival a pots estar content de la teva sort (Selva) [Fàbregas, Diccionari de veus populars].
10 anar-se'n (una cosa) al carall Tenir mal acabament [Raspall i Martí, Diccionari de locucions i de frases fetes].
11 engegar (o enviar) al carall Aviar algú que és molest [DCVB i Raspall i Martí, id].
12 importar un carall No importar gens [Casamitjana, L'eròtica en la parla de la Garrotxa, carat].
13 no valer un carall No valer res [Casamitjana, id].
14 què carall! 1 Forma de negació.
2 Coixí emfàtic d'una frase, sense significat propi; Què carall fas? [Fàbregas, Diccionari de veus populars].
MALEDICCIONS: Mal carall te fot. Carall que et pugui mal refotre [Fàbregas, id].
REFRANYS: Cosa de la Vall no val un carall (aplicat a la Vall d'Uixó); amb la variant: gent de la Vall, gent del carall. Valga'm sant Carall, patró de Mallorca (de caire humorístic com també ho és: Sant Querall, patró d'Usall). Escrúpols de fra Gargall, que per no dir "fotre" deia "carall" (Menorca). Com al pati del carall, opn tot s'hi fa, menys ball [DCVB; Sanchis Guarner, Els pobles valencians parlen; Amades, Refranys personals i Costums i creences; Millà, 5000 refranys].
TOPÒNIMS: 1 Carall Nom d'una muntanya damunt Sant Pere de Rodes (documentada en textos llatins medievals com Caralio) [DECLC].
2 Carall Bernat Roca entre Roses i Cadaqués [Moreu-Rey, Els nostres noms de lloc]. Vegeu Cavall Bernat.
3 Pati del carall Pati existent antigament a Barcelona a la cruïlla de la Rambla amb el carrer de Pelai on existia una roca que era objecte de cultes fàl·lics [Amades, Costums i creences].
2 (poc usat) òrgans genitals femenins (Pont de Suert) [DCVB].
3 adj (f caralla) Molt llest o entremaliat, que té més vi-or que els altres; estrany, difícil de dominar; ses gallines són caraies / si no tenen ponedor, / se'n van a fer es niaró / damunt tres o quatre paies (cançó popular mallorquina) [id].
4 adj Beneitot, curt d'enteniment (català oriental) [id].
5 carall! interj Denota estranyesa, admiració, enuig [DLC].
6 carall de jan Subtància d'origen vegetal que la mar escup (Vilanova i la Geltrú) [DCVB].
7 carall de mitja cerilla Carallot (Vallès) [DCVB].
8 carall de rei Peix perciforme de la família dels làbrids [DLC].
9 carall que et fot! Equival a pots estar content de la teva sort (Selva) [Fàbregas, Diccionari de veus populars].
10 anar-se'n (una cosa) al carall Tenir mal acabament [Raspall i Martí, Diccionari de locucions i de frases fetes].
11 engegar (o enviar) al carall Aviar algú que és molest [DCVB i Raspall i Martí, id].
12 importar un carall No importar gens [Casamitjana, L'eròtica en la parla de la Garrotxa, carat].
13 no valer un carall No valer res [Casamitjana, id].
14 què carall! 1 Forma de negació.
2 Coixí emfàtic d'una frase, sense significat propi; Què carall fas? [Fàbregas, Diccionari de veus populars].
MALEDICCIONS: Mal carall te fot. Carall que et pugui mal refotre [Fàbregas, id].
REFRANYS: Cosa de la Vall no val un carall (aplicat a la Vall d'Uixó); amb la variant: gent de la Vall, gent del carall. Valga'm sant Carall, patró de Mallorca (de caire humorístic com també ho és: Sant Querall, patró d'Usall). Escrúpols de fra Gargall, que per no dir "fotre" deia "carall" (Menorca). Com al pati del carall, opn tot s'hi fa, menys ball [DCVB; Sanchis Guarner, Els pobles valencians parlen; Amades, Refranys personals i Costums i creences; Millà, 5000 refranys].
TOPÒNIMS: 1 Carall Nom d'una muntanya damunt Sant Pere de Rodes (documentada en textos llatins medievals com Caralio) [DECLC].
2 Carall Bernat Roca entre Roses i Cadaqués [Moreu-Rey, Els nostres noms de lloc]. Vegeu Cavall Bernat.
3 Pati del carall Pati existent antigament a Barcelona a la cruïlla de la Rambla amb el carrer de Pelai on existia una roca que era objecte de cultes fàl·lics [Amades, Costums i creences].