cargol1

m 1 Mol·lusc gastròpode.
2 col/met Membre viril [Fenollar, Lo procés de les olives, Cançoner satíric valencià]. Vegeu alçar el cap el cargol, allargar el morro el cargol, ser buit el cargol i treure la banya el cargol.
3 usat esp en pl, col/met Testicle [Beaumatin, L'euphémisme dans le catalan, 78].

4 cargols! interj/eufem Carall o collons [Beaumatin, id].