caure
v intr 1 Moure's una cosa pel seu propi pes de dalt a baix.
2 col/eufem Acceptar, una persona, de tenir relacions sexuals considerades il·lícites, amb una altra persona que la indueix a tenir-ne [Beaumatin, L'euphémisme dans le catalan, 79]. Vegeu fer caure.
3 caure el vidre a terra col/met Perdre una dona la virginitat; que si el vidre cau a terra ja no es pot arreplegar [Caterineta o les ballades a plaça].
4 caure en falta Cometre una errada; una infracció; esp. cometre una dona pecat de luxúria amb un home (Menorca) [DCVB, falta].
5 caure les agulles del canut* aut/met Ejacular; luego qué ella ha conegút, / que estaban casi caént / les ahúlles del canút [Bernat, El virgo de Visanteta, 25].
2 col/eufem Acceptar, una persona, de tenir relacions sexuals considerades il·lícites, amb una altra persona que la indueix a tenir-ne [Beaumatin, L'euphémisme dans le catalan, 79]. Vegeu fer caure.
3 caure el vidre a terra col/met Perdre una dona la virginitat; que si el vidre cau a terra ja no es pot arreplegar [Caterineta o les ballades a plaça].
4 caure en falta Cometre una errada; una infracció; esp. cometre una dona pecat de luxúria amb un home (Menorca) [DCVB, falta].
5 caure les agulles del canut* aut/met Ejacular; luego qué ella ha conegút, / que estaban casi caént / les ahúlles del canút [Bernat, El virgo de Visanteta, 25].