consolar
1 v tr Alleujar la pena.
2 consolar-la col Masturbar-se un home; ...perquè em sé arreglar tot sol; / com jec davall es llençols, /amb s'esquerra la consol / com sa dreta està cansada [Janer, Sexe i cultura a Mallorca I, 132].
3 consolar-se de nit (una dona) col Tenir relació sexual; les que estau en soledat, perquè us consoleu de nit, / prenga cascuna marit [Fuster, Cançó de les dones, Poesia eròtica dels s. xv i xvi, 185].
2 consolar-la col Masturbar-se un home; ...perquè em sé arreglar tot sol; / com jec davall es llençols, /amb s'esquerra la consol / com sa dreta està cansada [Janer, Sexe i cultura a Mallorca I, 132].
3 consolar-se de nit (una dona) col Tenir relació sexual; les que estau en soledat, perquè us consoleu de nit, / prenga cascuna marit [Fuster, Cançó de les dones, Poesia eròtica dels s. xv i xvi, 185].