cony
m 1 Vulva [DLC].
2 Conjunt de les parts sexuals femenines que entren en contacte amb el penis en l'acte sexual. Vegeu inflaconys, menjar el cony, menjar pa de cony, picar el cony, tenir el cony com la boca del metro (o casa de pagès o catedral) i viure del cony.
3 cony! interj Expressió d'enuig, d'admiració, d'entusiasme, etc [DLC]. Casamitjana (vegeu L'eròtica en la parla de la Garrotxa) distingeix, segons la pronunciació, entre cony! sec indica sorpresa, admiració; co... ny! veu profunda, "o" allargada i tremolosa, indica incredulitat; cony!, sec, dit amb veu forta, implica empipament.
LOCUCIONS COL·LOQUIALS SENSE SIGNIFICAT SEXUAL
4 cap de cony Insult que s'aplica amb valors que van des de tabalot a imbecil [Plaza, El renec a Barberà].
5 cara de cony Insult amb el mateix camp semàntic que cap de cony [Plaza].
6 cony de 1 Qualificació despectiva donada a una persona o cosa; Què vol, aquest cony de beneit. [DLC].
2 Qualificació afectuosa; ai cony de Marieta, vós sempre tan eixerida [Casamitjana].
7 encenedor del cony Tipus d'encenedor de gasolina introduït per l'exèrcit nord-americà després de la Segona Guerra Mundial, es va generalitzar tant el seu ús que es popularitzà la frase: cony, jo en tinc un d'igual!, d'on li ve el nom.
8 engegar (enviar o anar) a collir garrofes al cony de Maria Santíssima Frase per aviar algú que ens és molest.
9 engegar (enviar o anar) al cony de sa mare (o de sa tia) Expresions per aviar algú que ens és molest [Raspall i Martí, Diccionari de locucions i de frases fetes i font oral].
10 morros de cony Insult amb el mateix camp semàntic que cap de cony [Plaza].
11 què cony 1 Expressió que indica negociació; aquesta nit plourà... / què cony ha de ploure! [Fàbregas, Diccionari de veus populars].
2 Coixí emfàtic d'una frase, sense significat propi; què cony esperen tanta gent, a la plaça [id].
12 sense cony és mascle! Locució amb què es contesta a algú que usa la interjecció cony! (Caçà de la Selva).
13 tenir (un home) més (d'alguna cosa) que pèls al cony la seva dona Frase ponderativa; té més duros ell a la butxaca que pèls al cony la seva dona [Casamitjana].
BLASFÈMIES; Em cago en el cony de Déu (en el cony beneit o en el cony sagrat) [Vinyoles, Catalan blasphemies ].
REFRANYS; Tres coses fan diners: fan tort, fan dret e fan furgar cony estret. Cony fotesc no fa parentesc (València). Poc cony, molta conya i un xic de conyac (consells pràctics per a ús dels europeus en els països tòrrids) [Lo libre de tres, DCVB i Fàbregas].
2 Conjunt de les parts sexuals femenines que entren en contacte amb el penis en l'acte sexual. Vegeu inflaconys, menjar el cony, menjar pa de cony, picar el cony, tenir el cony com la boca del metro (o casa de pagès o catedral) i viure del cony.
3 cony! interj Expressió d'enuig, d'admiració, d'entusiasme, etc [DLC]. Casamitjana (vegeu L'eròtica en la parla de la Garrotxa) distingeix, segons la pronunciació, entre cony! sec indica sorpresa, admiració; co... ny! veu profunda, "o" allargada i tremolosa, indica incredulitat; cony!, sec, dit amb veu forta, implica empipament.
LOCUCIONS COL·LOQUIALS SENSE SIGNIFICAT SEXUAL
4 cap de cony Insult que s'aplica amb valors que van des de tabalot a imbecil [Plaza, El renec a Barberà].
5 cara de cony Insult amb el mateix camp semàntic que cap de cony [Plaza].
6 cony de 1 Qualificació despectiva donada a una persona o cosa; Què vol, aquest cony de beneit. [DLC].
2 Qualificació afectuosa; ai cony de Marieta, vós sempre tan eixerida [Casamitjana].
7 encenedor del cony Tipus d'encenedor de gasolina introduït per l'exèrcit nord-americà després de la Segona Guerra Mundial, es va generalitzar tant el seu ús que es popularitzà la frase: cony, jo en tinc un d'igual!, d'on li ve el nom.
8 engegar (enviar o anar) a collir garrofes al cony de Maria Santíssima Frase per aviar algú que ens és molest.
9 engegar (enviar o anar) al cony de sa mare (o de sa tia) Expresions per aviar algú que ens és molest [Raspall i Martí, Diccionari de locucions i de frases fetes i font oral].
10 morros de cony Insult amb el mateix camp semàntic que cap de cony [Plaza].
11 què cony 1 Expressió que indica negociació; aquesta nit plourà... / què cony ha de ploure! [Fàbregas, Diccionari de veus populars].
2 Coixí emfàtic d'una frase, sense significat propi; què cony esperen tanta gent, a la plaça [id].
12 sense cony és mascle! Locució amb què es contesta a algú que usa la interjecció cony! (Caçà de la Selva).
13 tenir (un home) més (d'alguna cosa) que pèls al cony la seva dona Frase ponderativa; té més duros ell a la butxaca que pèls al cony la seva dona [Casamitjana].
BLASFÈMIES; Em cago en el cony de Déu (en el cony beneit o en el cony sagrat) [Vinyoles, Catalan blasphemies ].
REFRANYS; Tres coses fan diners: fan tort, fan dret e fan furgar cony estret. Cony fotesc no fa parentesc (València). Poc cony, molta conya i un xic de conyac (consells pràctics per a ús dels europeus en els països tòrrids) [Lo libre de tres, DCVB i Fàbregas].