conya**
f, col 1 Burla, befa [DLC].
2 ant Gorra que porten els infants, sense visera i amb un llaç de seda a la part de baix (l'Espluga de Francolí) [DCVB].
3 Gorra en forma de barca, anomenada també gorra de barquera (Tortosa, València) [id].
4 adj Repelenca, esquerpa, aplicat a una bèstia (Santanyí) [id].
5 la conya Nom d'un joc de nois (Diccionari de la llengua catalana, Salvat) [DCVB].
6 de conya col Molt bo; ens ha sortir de conya, és de conya [Casamitjana]
7 estar de conya (algú) Estar de romanços, d'orgues, de punyetes [Casamitjana J.
2 ant Gorra que porten els infants, sense visera i amb un llaç de seda a la part de baix (l'Espluga de Francolí) [DCVB].
3 Gorra en forma de barca, anomenada també gorra de barquera (Tortosa, València) [id].
4 adj Repelenca, esquerpa, aplicat a una bèstia (Santanyí) [id].
5 la conya Nom d'un joc de nois (Diccionari de la llengua catalana, Salvat) [DCVB].
6 de conya col Molt bo; ens ha sortir de conya, és de conya [Casamitjana]
7 estar de conya (algú) Estar de romanços, d'orgues, de punyetes [Casamitjana J.