cop
m 1 Encontre violent.
2 col/met Coit [Jardí carregat de pompa. Poesia eròtica del s. xvii, 27]. Vegeu pegar un cop.
3 cop de cua col Coit; semblava intel·ligent i digne d'un cop de cua [Apollinaire, trad. Moncada, Els plaers, 65].
4 cop de gràcia 1 Detall final d'una obra.
2 col/met Coit; molt prompte en lo "virgo potens" / 'Is daria el cop de gràcia [Robinson podrit, 38].
5 cop màgic aut/met Coit; cerca en tu l'espai ombriu / on precipitar el màgic cop [Parcerisas, Segona suite IV, Poesia eròtica del s. xx, 185].
2 col/met Coit [Jardí carregat de pompa. Poesia eròtica del s. xvii, 27]. Vegeu pegar un cop.
3 cop de cua col Coit; semblava intel·ligent i digne d'un cop de cua [Apollinaire, trad. Moncada, Els plaers, 65].
4 cop de gràcia 1 Detall final d'una obra.
2 col/met Coit; molt prompte en lo "virgo potens" / 'Is daria el cop de gràcia [Robinson podrit, 38].
5 cop màgic aut/met Coit; cerca en tu l'espai ombriu / on precipitar el màgic cop [Parcerisas, Segona suite IV, Poesia eròtica del s. xx, 185].