cul

m 1 Part inferoposterior del tronc, sobre la qual descansa el cos quan hom seu [DGLC]. Vegeu canaleta del cul, dat pel cul, donar pel cul, estar amb el cul assenyalant el cel, forat del cul, galta del cul, llavor del cul, pits i culs, prendre pel cul, remenar el cul, tocar el cul i ull del cul.
2 col, p. ext Cul pròpiament dit més les parts sexuals. Ensenyar el cul [DLC].
3 col/eufem Vulva. NOTA: l'accepció 2 incorporada pel diccionari de l'Enciclopèdia seria, en cas d'existir realment, una variant d'aquesta altra, la qual sí que trobem ben documentada (vegeu els refranys i els derivats cula i culeta).
4 p. ext Anus [Fabra, Dicionari manual].

5 cul de trotx Dit d'un cul bonic o ben disposat per les prestacions sexuals (l'Alguer) [Arca, Petits afegits algueresos].

6 engegar a prendre pel cul vulg Enviar a malviatge [Raspall i Martí, Diccionari de locucions i de frases fetes].
BLASFÈMIA: Per lo cul de Déu (o de tal) [DCVB].
MALEDICCIONS: Així t'arrosseguessin per un canyar mal podat i untat lo cul amb bitxos. Així toquessis on calen els sardinals (forma eufèmica) [Plaza, Renecs a Barberà i Griera, Tresor de la llengua].
REFRANYS: Quan li ha vist el cul, diu que es femella. Té el dot de Cubelles: cul i mamelles. Les dones són com les nesples, que cauen de madures i encara tenen el cul verd [DCVB i Janer, Sexe i cultura a Mallorca I].