embocar
v tr 1 Posar-se a la boca.
2 ant Tenir coit la dona; Puys los pruu la vergonyosa / van calentes / y may callar les fan, contentes / de enbocar (Col·loqui de dames, 513) [DCVB].
3 embocar el sabre col/met Introduir el penis durant les relacions sexuals; tót aquell sable li emboca / y enfila dins lo pitou [Escrivà i Fos, El virgo de Visanteta, guió cinematogràfic, 107].
4 el qui s'emboca sense caputxa ni barret aut/met Membre viril; Per causa de tenir molt inquiet / el qui, sense caputxa ni barret, / s'emboca per allà on és enristrat [Blanc, Llevant-me un cert matí, Poesia eròtica del s. xvii 107].
2 ant Tenir coit la dona; Puys los pruu la vergonyosa / van calentes / y may callar les fan, contentes / de enbocar (Col·loqui de dames, 513) [DCVB].
3 embocar el sabre col/met Introduir el penis durant les relacions sexuals; tót aquell sable li emboca / y enfila dins lo pitou [Escrivà i Fos, El virgo de Visanteta, guió cinematogràfic, 107].
4 el qui s'emboca sense caputxa ni barret aut/met Membre viril; Per causa de tenir molt inquiet / el qui, sense caputxa ni barret, / s'emboca per allà on és enristrat [Blanc, Llevant-me un cert matí, Poesia eròtica del s. xvii 107].