enfotismar-se**
v pron, col 1 Enfurir-se [DGLC].
2 Posar-se, en sentit despectiu. Sempre s'està enfutismat dins ca seva (Febrer, Diccionari menorquí, español, francès y llatí) [DCVB]. NOTA: El diccionari Coromines entra enfotismar-se mentre que el Fabra i l'Alcover-Moll entren enfutismar-se.
2 Posar-se, en sentit despectiu. Sempre s'està enfutismat dins ca seva (Febrer, Diccionari menorquí, español, francès y llatí) [DCVB]. NOTA: El diccionari Coromines entra enfotismar-se mentre que el Fabra i l'Alcover-Moll entren enfutismar-se.