fúmer**
v tr, col 1 Usat en substitució de fer i d'un gran nombre de verbs transitius [DGLC].
Causar (a algú) un greu dany, deixar-lo en una mala situació [id].
3 v pron Burlar-se, no fer cabal [id]. NoTA: El verb que realment substitueix no és fer sinó fotre, del qual n'és l'eufemisme més habitual.
4 fúmer el camp Anar-se'n d'un lloc [DGLC]. NOTA: El diccionari Alcover-Moll entra la variant fumbre el camp.
5 fúmer-se de la virolla No fer cas de res [Raspall i Martí, Diccionari de locucions i de frases fetes].
6 jo et fum! Exclamació de queixa [DGLC].
7 ni faç ni fum No tenir cap importància [Raspall i Martí, id].
REFRANY: Val més fumut amo que valent mosso [Amades, Refranys musicals - comparances].
Causar (a algú) un greu dany, deixar-lo en una mala situació [id].
3 v pron Burlar-se, no fer cabal [id]. NoTA: El verb que realment substitueix no és fer sinó fotre, del qual n'és l'eufemisme més habitual.
4 fúmer el camp Anar-se'n d'un lloc [DGLC]. NOTA: El diccionari Alcover-Moll entra la variant fumbre el camp.
5 fúmer-se de la virolla No fer cas de res [Raspall i Martí, Diccionari de locucions i de frases fetes].
6 jo et fum! Exclamació de queixa [DGLC].
7 ni faç ni fum No tenir cap importància [Raspall i Martí, id].
REFRANY: Val més fumut amo que valent mosso [Amades, Refranys musicals - comparances].