fotim**
m i f, col 1 Persona molt petita, especialment infant menut i bellugadís, que s'afica per entre la gent, que molesta amb les seves impertinències (Mallorca) [DCVB].
2 col Caràcter entremaliat, molt dolent o difícil de governar (Olot, la Pobla de Lillet) [id].
3 tenir un geni de fotims col Es diu del qui per no res s'enrabia [DGLC].
NOTA: Els diccionaris Coromines i de l'Enciclopèdia escriuen fotim, fotims, el Fabra (general) futims i l'Alcover Moll i el Fabra manual entren les dues formes.
2 col Caràcter entremaliat, molt dolent o difícil de governar (Olot, la Pobla de Lillet) [id].
3 tenir un geni de fotims col Es diu del qui per no res s'enrabia [DGLC].
NOTA: Els diccionaris Coromines i de l'Enciclopèdia escriuen fotim, fotims, el Fabra (general) futims i l'Alcover Moll i el Fabra manual entren les dues formes.