fotimejar**
v tr, col 1 Cercar, burxar per trobar alguna cosa (Penedès) [DCVB].
2 Juguetejar o bellugar-se molt, de manera que es fa nosa o es dona molèstia als altres (Mallorca) [id]. NoTA: El diccionari Coromines entra fotimejar mentre l'Alcover Moll entra les formes fotimejar i futimejar.
2 Juguetejar o bellugar-se molt, de manera que es fa nosa o es dona molèstia als altres (Mallorca) [id]. NoTA: El diccionari Coromines entra fotimejar mentre l'Alcover Moll entra les formes fotimejar i futimejar.