ony

m 1 aut/met Cony; Mon cor, sense llibertat, de dol se tiny, / i unes llàgrimes llança com lo puny / si no vols dar-me un consonant en "ony" [Garcia, Ton aire i ton donaire, Poesia eròtica del s.xvii, 63].

2 ony! interj/eufem Cony [Joyce, Ulisses, 437, trad. de Mallafrè].