perdre
v tr 1 Deixar de tenir alguna cosa.
2 Emmenar a la destrucció, a la ruïna moral (algú) corrompent-lo; causar la perdició (d'algú) [DGLC].
3 v pron Aquesta pobra noia es perdrà [id].
4 perdre el cap del fil col Perdre la virginitat; totes pes mateix estil / són, en perdre es cap des fil [Bibiloni, Na Manuela s'alcavota, 150].
5 perdre el fil col Perdre la virginitat.
6 perdre el valor (una dona) ll-masc Perdre la virginitat; jo no planc gens es rector; / lo que planc és Na Pepita, / una nina tan petita / ja haver perdut es valor [Janer, Sexe i cultura a Mallorca I, 114].
7 perdre la sang col Arribar una dona a la menopausa; ¿no hauré perdut la sang, quan l'edat sols passa... [Amor, amor, puix, Poesia eròtica del s. xvii, 33].
2 Emmenar a la destrucció, a la ruïna moral (algú) corrompent-lo; causar la perdició (d'algú) [DGLC].
3 v pron Aquesta pobra noia es perdrà [id].
4 perdre el cap del fil col Perdre la virginitat; totes pes mateix estil / són, en perdre es cap des fil [Bibiloni, Na Manuela s'alcavota, 150].
5 perdre el fil col Perdre la virginitat.
6 perdre el valor (una dona) ll-masc Perdre la virginitat; jo no planc gens es rector; / lo que planc és Na Pepita, / una nina tan petita / ja haver perdut es valor [Janer, Sexe i cultura a Mallorca I, 114].
7 perdre la sang col Arribar una dona a la menopausa; ¿no hauré perdut la sang, quan l'edat sols passa... [Amor, amor, puix, Poesia eròtica del s. xvii, 33].