punyal
m 1 Arma blanca.
2 col/met Membre viril [Col·loqui de dames, Poesia eròtica dels s. xv i xvi, 77]. Vegeu abeurar (o enfonsar) el punyal i brunyir el punyal.
2 noble punyal aut/met Membre viril; fa servir lo carabaçó de veyna al noble punyal [Bulbena, Floret de rondalles, 88].
3 punyal! interjleufem Punyeta [DCVB].
4 punyal de canya! interj/eufem Punyeta (Pineda) [DCVB].
5 punyal de llana! interj/eufem Punyeta (Manacor) [DCVB].
6 punyal de sucre! Interj/eufem Punyeta (Empordà) [DCVB].
7 punyal de Vic! interj/eufem Punyeta (valencià) [DCVB].
8 punyals! interjleufem Punyeta (Barcelona) [Beaumatin, L'euphémisme dans le catalan, 106].
2 col/met Membre viril [Col·loqui de dames, Poesia eròtica dels s. xv i xvi, 77]. Vegeu abeurar (o enfonsar) el punyal i brunyir el punyal.
2 noble punyal aut/met Membre viril; fa servir lo carabaçó de veyna al noble punyal [Bulbena, Floret de rondalles, 88].
3 punyal! interjleufem Punyeta [DCVB].
4 punyal de canya! interj/eufem Punyeta (Pineda) [DCVB].
5 punyal de llana! interj/eufem Punyeta (Manacor) [DCVB].
6 punyal de sucre! Interj/eufem Punyeta (Empordà) [DCVB].
7 punyal de Vic! interj/eufem Punyeta (valencià) [DCVB].
8 punyals! interjleufem Punyeta (Barcelona) [Beaumatin, L'euphémisme dans le catalan, 106].