puteria
f, col 1 Condició de prostituta; prostitució, professió de puta [DCVB].
2 Acció de persona astuta, traïdora o poc formal, de qui no es poden fiar [id].
3 Conjunt de prostitutes [id].
4 Casa de prostitució [DCVB]. Vegeu casa de puteria.
5 Cosa mínima, intranscendent; plega de dir puteries, ara menjaria alguna puteria [Casamitjana, l'eròtica en la parla de la Garrotxa, 82].
2 Acció de persona astuta, traïdora o poc formal, de qui no es poden fiar [id].
3 Conjunt de prostitutes [id].
4 Casa de prostitució [DCVB]. Vegeu casa de puteria.
5 Cosa mínima, intranscendent; plega de dir puteries, ara menjaria alguna puteria [Casamitjana, l'eròtica en la parla de la Garrotxa, 82].