rebre
m 1 Acció d'acceptar una cosa.
2 aut/met Membre viril; retiri's jove, si no vol que li toqui'l rebre / -Tòqui-me'l, aveiàm, tòquime'l [«Papitu» n. 94].
3 rebre del corpó col Èsser posseïda sexualmente una dona [Fàbregas, Diccionari de veus populars]. NOTA: Probablemente sigui una variant de rebre del carpó, que s'empra popularment amb el significat de rebre una pallissa.
4 rebre una injecció met Copular (la dona) [Pomares, Diccionari del català popular].
2 aut/met Membre viril; retiri's jove, si no vol que li toqui'l rebre / -Tòqui-me'l, aveiàm, tòquime'l [«Papitu» n. 94].
3 rebre del corpó col Èsser posseïda sexualmente una dona [Fàbregas, Diccionari de veus populars]. NOTA: Probablemente sigui una variant de rebre del carpó, que s'empra popularment amb el significat de rebre una pallissa.
4 rebre una injecció met Copular (la dona) [Pomares, Diccionari del català popular].