senyor -a
m i f 1 Persona que té autoritat sobre una cosa. Vegeu fer senyors.
2 f, col Prostituta (usat només en certs contextos).Vegeu anar de senyores i casa de senyores.
2 senyora amable col/eufem Prostituta; Som a casa d'una senyora amable [«Papitu» n. 87].
3 senyora paula col Alcavota (prové del nom de la mestressa de la primera agència matrimonial de Barcelona, instal·lada a finals del s. xIx) [Beaumatin, L'euphémisme dans le catalan, 103].
4 senyor faraó aut/met Membre viril; Arramba la seua dama, la arremanga, trau fora lo senyor Faraó... [Bulbena, Floret de rondalles, 85].
5 senyor onclo col/eufem Cul (Mallorca) [DCVB, oncle].
2 f, col Prostituta (usat només en certs contextos).Vegeu anar de senyores i casa de senyores.
2 senyora amable col/eufem Prostituta; Som a casa d'una senyora amable [«Papitu» n. 87].
3 senyora paula col Alcavota (prové del nom de la mestressa de la primera agència matrimonial de Barcelona, instal·lada a finals del s. xIx) [Beaumatin, L'euphémisme dans le catalan, 103].
4 senyor faraó aut/met Membre viril; Arramba la seua dama, la arremanga, trau fora lo senyor Faraó... [Bulbena, Floret de rondalles, 85].
5 senyor onclo col/eufem Cul (Mallorca) [DCVB, oncle].