toc
m 1 Acció de tocar.
2 aut/met Coit; sent poc delit en aquell toc, / que al vell home no escau [Moreno, Obra feta per los vells, Poesia eròtica dels s. xv i xvi, 38].
3 col/eufem Fot; usat a la locució jo et toc! [Fàbregas, Diccionari de veus populars].
4 toc de gràcia 1 Detall final que completa alguna cosa.
2 pl, aut Acció de tocar el cos d'una persona amb desig sexual, esp. quan resulta gratificant per les dues parts; es veu que allò dels tocs de gràcia i les premudes al gallet... li havien agradat d'allò més [Ofèlia Dracs, Deu pometes, 36].
2 aut/met Coit; sent poc delit en aquell toc, / que al vell home no escau [Moreno, Obra feta per los vells, Poesia eròtica dels s. xv i xvi, 38].
3 col/eufem Fot; usat a la locució jo et toc! [Fàbregas, Diccionari de veus populars].
4 toc de gràcia 1 Detall final que completa alguna cosa.
2 pl, aut Acció de tocar el cos d'una persona amb desig sexual, esp. quan resulta gratificant per les dues parts; es veu que allò dels tocs de gràcia i les premudes al gallet... li havien agradat d'allò més [Ofèlia Dracs, Deu pometes, 36].