Pròleg
La casualitat ha fet que coincidíssim el net d'un taper de Cassà de la Selva i el d'un carreter de Montcada preparant un vocabulari eròtic. No hi ha dubte que tots dos hem tingut la possibilitat de conèixer des de ben petits aquella àrea del llenguatge, la més directa, contundent i barroca de la nostra llengua, que va caracteritzar aquells dos oficis i, potser per allò que diuen que els testos s'assemblen a les olles, avui tenim el plaer de presentar-vos aquest llibre.
No entrarem en consideracions teòriques ni en justificacions, les paraules que hem recollit són al carrer, als llibres i a les nostres boques; podríem remarcar el caràcter masclista que domina aquest lèxic o oferir uns percentatges molt reveladors sobre la procedència de les metàfores o analitzar la tendència popular a barrejar persones o elements religiosos en les dites sexuals o tantes altres coses que ja s'han dit i que es continuaran dient. Nosaltres ens limitem a oferir al lector algunes observacions sobre l'estructura d'aquest llibre, que creiem que li poden ser d'alguna utilitat en manejar-lo. Que cadascú en tregui les conseqüències o el profit que vulgui.
Abast
Un tema com l'erotisme és prou ampli i està relacionat amb tants altres que s'imposava fixar uns límits. En el nostre cas aquest límit, sempre imprecís i discutible, l'hem situat allà on l'erotisme entra en contacte amb dos altres camps; d'una banda l'escatologia, la qual deixem de banda per bé que entrem la sinonímia de cul i d'anus per raons evidents, i d'un altre costat tota la terminologia relacionada amb la procreació, l'avortament o l'anticoncepció, fent també una excepció amb el preservatiu. Tots aquests temes tenen un interès i una riquesa de vocabulari que mereixen una atenció especial, penseu un moment amb les possibilitats lèxiques d'un mot com merda o d'un concepte com dona prenyada per veure com s'allargaria aquest diccionari.
Ens hem centrat, doncs, en la terminologia estrictament sexual i en alguns conceptes de la moral més clàssica que creiem que no podíem oblidar. Bàsicament el recull està format per tres grans grups de paraules: les sexuals, normalment d'origen culte i sovint mèdic; les eròtiques d'origen popular o literari; i també hem incorporat, degudament diferenciades, totes aquelles paraules que tenen un origen marcadament sexual malgrat que el seu significat se n'hagi apartat del tot; prescindir dels derivats no sexuals de carall, per exemple, seria desvirtuar la gran vitalitat que va tenir aquest mot.
Fonts escrites
Sempre que ens ha estat possible donem una font escrita per cada accepció, aquesta cita no està feta a l'atzar sinó que volem que serveixi al lector per saber el tractament que rep aquesta accepció en els reculls lexicogràfics més normals. Si el mot consta al Diccionari General de la Llengua Catalana ho fem constar, i també en quina edició s'incorpora, se suprimeix o es modifica aquest mot; si no consta en aquell recull però sí en el Diccionari Català-Valencià-Balear o al Diccionari de la Llengua Catalana (de l'Enciclopèdia Catalana) també hi és indicat explícitament; totes les altres fonts corresponen a mots o accepcions que manquen en aquelles obres.
Les definicions dels tres diccionaris que hem considerat bàsics, i de bona part de les altres fonts, se citen sempre textualment; fem una excepció amb les interjeccions de l'Alcover-Moll de les quals per raons de coherència hem hagut d'unificar el redactat. Sempre que hi ha alguna discrepància entre els diccionaris o alguna observació que considerem de fons ho fem constar amb una nota, però no entrem en la crítica dels aspectes merament formals de les definicions com pot ser l'estil sovint reaccionari i masclista d'algunes explicacions. Seguir el camí contrari i redactar de nou totes les entrades ens hauria permès fer una obra més d'acord amb la manera com avui es viu i s'interpreta la sexualitat, però el recull hauria perdut el valor documental que li volíem donar.
Fonts orals
Entrem també totes aquelles paraules recollides de viva veu de les quals no hem localitzat informació escrita però que ens mereixen confiança. No hem emprès enquestes metòdiques, encara que en un tema concret vàrem fer servir un qüestionari bàsic; de manera que les paraules recollides ho han estat, en la seva major part, a partir de la utilització espontània del mot per part de la persona informant en el transcurs d'una conversa o en citar un vers o una cançó popular.
Les poblacions on han estat recollits aquests mots no són gaire nombroses però sí molt escampades dins l'àrea dels Països Catalans: Aiguafreda, l’Alguer, Artana, Barcelona, Berga, Calladrons, Cassà de la Selva, Eivissa, l'Escala, Santa Pola, Terrassa, la Torre d'Amargós, València i Valls.
Vocabulari alfabètic
Hem agrupat les entrades sota una capçalera comuna, i hem afegit un sistema de remissions que facilitin la localització de les locucions o de les frases addicionals a partir del verb o el substantiu principal.
A cada entrada, després de la capçalera, hi donem una informació prèvia amb abreujaments sobre l'abast del mot (barbarisme, obsolescència, dialectalisme, etc.), la seva categoria gramatical (m, f, adj, v, etc.), la seva figura retòrica (metàfora, apòcop, metàtesi, etc.), el seu nivell lingüístic principal (col·loquial, argot, cultisme, llenguatge d'autor, etc.), el seu to (irònic, humorístic, despectiu, etc.). Hem d'advertir el lector que sempre que no indiquem un nivell específic de llenguatge és perquè considerem el mot apte per ser emprat en català estàndard i, d'altra banda, que hem limitat molt la qualificació de vulgarisme augmentant, en canvi, la de llenguatge col·loquial; en darrer cas és cada lector qui haurà de ressituar el mot dins la seva valoració personal dels nivells lingüístics.
Si el mot prové d'un origen no sexual, hi fem constar una primera accepció amb una definició esquemàtica, sovint només una indicació del significat original i, darrere seu, les accepcions sexuals. Si hi ha alguna frase o locució que es basa en la paraula de l’entrada, l’accepció corresponent pren la forma de subentrada, la qual, al seu torn, també pot estar dividida en diferents accepcions.
Finalment afegim tota aquella informació complementària que creiem que pot tenir interès per un mot: topònims, refranys, malnoms, etc.
Vocabulari temàtic
La major part de les accepcions del vocabulari alfabètic estan agrupades temàticament d'acord amb la classificació que consta a l'índex corresponent. En tots els casos hem procurat agrupar el major nombre de paraules possibles, de manera que més que una sinonímia perfecta el lector hi ha de cercar un conjunt d'idees afins.
Revisió 2026
Actualment podem consultar el Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, amb definicions més acadèmiques, però hem respectat les dels diccionaris anteriors pel seu interès històric.
Com a novetat hi ha l’aportació d’algunes obres lexicogràfiques posteriors que hem cregut d’interès (llista algueresa d’Antoni Arca, els diccionaris de Pomares, de Vargas i Verdaguer i reculls de la varietat lleidatana).
Agraïments
A tots els informants que voluntàriament, i sovint involuntàriament, ens han facilitat material per via oral.
A Antoni Sanchez (àlies l'Estripacalces), avui respectable avi de família del Barri Xinès, bona mina del llenguatge col·loquial.
A l'advocat i escriptor Joan Carandell (Llorenç Sant Marc) que, abans de morir, ens va donar el seu fitxer argòtic.
A Lluís Millà i Reig, que sempre va tenir fe en aquest llibre i ens va facilitar força informació.
A la colla del campament de Llinars de l'Aiguadora, en record d'algunes vetllades força productives.
Als companys, i en especial companyes, d'alguns dels llocs de treball per les seves puntualitzacions.
Tampoc no puc oblidar els botiguers Adroher i Ymbert que, en enviar-me a l'atur, van deixar-nos temps lliure per preparar el primer esquema d'aquest llibre.
Al Departament d'Informàtica de l'Escola Universitària de Traductors i Intèrprets, que ens van donar lliure accés als seus recursos informàtics. Tampoc no podem oblidar aquí la docta institució que havia permès començar a informatitzar el nostre treball, recomanant-nos -això sí- que no l'esmentéssim en un vocabulari d'aquesta mena.
I a tots els lectors que, esperem, ens faran arribar les seves aportacions al tema.